L'EXPOSICIÓ
DELS TITELLAIRES CATALANS
FITXA
TÈCNICA · VISITES GUIADES
· ESTRUCTURA · LLISTAT
DE PECES
A benefici de l'Associació
de titellaires UNIMA de Catalunya, aquesta exposició
vol promoure el Teatre d'animació o de titelles i
l'ofici de titellaire. Per tant, acull més de 40
peces dels més variats estils i tècniques
com a mostra de l'ampli ventall que componen aquest antic
i alhora modern Art Escènic, per donar a conèixer
la diversitat i potencialitat cultural del Teatre de Titelles
a casa nostra.
Podem presumir de tenir-hi representades pràcticament
totes les formacions professionals de Teatre de Titelles
de Catalunya, d'aquí el seu nom.
És una exposició única, de gran valor
didàctic i documental amb visites guiades i teatralitzades
on es manipulen uns vint titelles de diferents tipus i tècniques,
amb accions dramatitzades que s'adeqüen segons l'edat
dels assistents. Durada de les visites 45 minuts, grups
de fins a 50 alumnes, a partir de P3.
REQUERIMENTS TÈCNICS ESPECÍFICS
Superfície
total mínima desitjable 100 metres quadrats. Alçària
mínima 2,65 m. Il·luminació suficient
per a les peces exposades, inclosa pantalla d'ombres. No
és necessari magatzem.
LES VISITES GUIADES
Per tal de
ser una exposició "viva", ens vàrem
plantejar fer visites guiades on els titelles poguessin
animar-se i actuar com a personatges teatrals que són
i no romandre inerts com a simples figures plàstiques.
Així el guia, en forma d'espectacle teatral, dóna
una lliçó de tècniques titellaires,
fent un repàs a totes elles. Parteix dels de guant,
explicant les diferències entre guinyol i titella
català, tot seguit els de tija, marottes i muppets,
els sobre taula, bunraku, les tècniques mixtes, pupi,
marionetes i finalment les ombres.
En les visites de les escoles, tot variant el tractament
segons l'edat dels visitants, el titellaire en manipula
almenys un de cada tècnica, explicant com els agafa
i fent petites accions a vista, en les quals hi vincula
als propis visitants. Així els mestres veuen, de
manera pràctica, l'aptitud comunicativa i alliberadora
dels ninots. Veure per creure! Així que un titella
s'anima (sigui de la tècnica que sigui), els visitants
prenen contacte amb ell, entenent quin és el seu
caràcter a partir de l'aparença física
i del seu rostre o expressió. Dialoguen amb ell,
el renyen, el posen a prova, riuen amb els seus acudits
i li ho comenten, etc., sense importar per a res la presència
contemporània del titellaire al seu costat tot movent
els llavis per donar-li la veu. Fins hi tot quan un titella
es revela al seu manipulador i ambdós tenen un diàleg
de text o d'acció, els visitants en prenen partit
per un o altre, segons qui els hagi estat més entranyable,
o bé intenten intervenir en el conflicte per posar-hi
pau i enteniment.
Així, després de la visita, tant mestres com
alumnes, tenen la porta oberta per provar-ho a classe. Tots
s'hi han engrescat i no ha de costar gens traslladar aquesta
experiència a l'escola. Tenen prou informació
sigui tècnica com pràctica a la mà
com per iniciar o continuar aquesta activitat que resultarà
beneficiosa per a tots ells.
Les visites, fruïdes ja per més de 10.000 alumnes,
són a càrrec d'en Carles Cañellas,
comissari de l'exposició i expert titellaire amb
més de trenta anys d'ofici.
ELS TITELLES A L'EDUCACIÓ
(Màrius Massallé. Centre de Recursos Pedagògics
Vallès Occidental II -Terrassa-)
Sóc dels que crec que, malgrat un bon grapat
d'experiències molt interessants a unes quantes escoles,
els titelles han estat fins ara poc utilitzats en l'educació
a casa nostra. I això és una llàstima
perquè considero, i intentaré transmetre-ho
en aquestes reflexions que segueixen, que els titelles tenen
un gran potencial pedagògic, un munt de possibilitats
poc explotades encara en les nostres escoles.
No s'entén com els titelles no han tingut, fins fa
ben poc, un paper més important en les escoles i
en l'educació en general. I encara quan han arribat
a les escoles, en molts casos ho han fet d'una manera tangencial.
En moltes escoles bressol i en molts parvularis s'hi han
introduït com a simples joguines. Han estat posats
en mans dels infants sense cap mena d'iniciació,
sense estimulacions adequades, sense objectius diversificats
i graduals, sense cap didàctica programada metòdicament.
I, és clar, així han perdut bona part de les
possibilitats pedagògiques.
En l'etapa de primària sovint han entrat aquests
petits (o grans!) personatges per la porta de l'aula de
plàstica o dels tallers. Així s'ha posat l'èmfasi
quasi exclusivament en la seva construcció i, potser,
en les tècniques de la seva manipulació; però
s'ha reflexionat poc sobre el joc dramàtic que la
manipulació dels titelles pot generar i sobre les
possibilitats que comporten, per exemple, cara a l'expressió
oral i a la comprensió.
De tota manera, benvinguts siguin els titelles a l'escola!,
hagin entrat per la porta de l'aula de plàstica o
hagin tret el cap pel calaix de les joguines. Es tracta
ara de reflexionar sobre les seves possibilitats pedagògiques,
desempolsar les capacitats creatives que tots els educadors
tenim i deixar-nos portar pel camí del joc dramàtic
que els titelles poden generar.
EL PROCÉS
D'IDENTIFICACIÓ (M. Massallé)
Els titelles desperten de seguida l'atenció dels
infants. És proverbial l'interès que aquests
mostren pels personatges petits. Tenen tendència
a apropiar-se'ls i donar-los vida (recordeu com els agraden
les nines, els "clics", etc... i com hi juguen
tot projectant-hi la seva pròpia personalitat). Els
titelles capten, doncs, aquesta atenció i provoquen
en els infants processos d'identificació i de projecció.
Aquests processos ajudaran els nens i nenes a construir
i fer créixer la seva pròpia personalitat.
"Els infants, per prendre consciència de la
seva personalitat, tenen necessitat de jugar-hi com fan
amb tot allò que volen conèixer: l'amaguen,
per això la retroben, la canvien, la disfressen o
fins hi tot la situen en un context imaginari" (Mariano
Dolci, en el pròleg del llibre "Els titelles
a l'escola" de Manel Ricart i Ramon Rial. Eumo Editorial.
Vic, 1985).
Jugant espontàniament amb el titella, els infants
projecten els seus interessos, les seves necessitats, sublimen
les seves frustracions, satisfan els seus desigs més
irrealitzables, en una mostra paradigmàtica del que
suposa el joc simbòlic. En aquest sentit, la manipulació
lliure dels titelles pels infants és una font interessantíssima
per tal que el mestre o la mestra pugui conèixer
quins són els interessos, els neguits, les aspiracions
o les preocupacions de cada un dels seus alumnes. L'observació
del joc lliure d'un nen o una nena amb aquests petits personatges
ens pot aportar més coneixements d'aquest alumne,
que no pas moltes altres activitats escolars. En el titella
que manipula el nen o la nena hi veiem projectat allò
que ell o ella volen ser, o, per contra, allò que
més rebutgen.
Si és el cas que és el mestre o la mestra,
o el titellaire, qui manipula els titelles i els infants
qui en fan d'espectadors, aquests no són mai espectadors
passius. Aquest procés d'identificació, que
els titelles generen més que qualsevol altre mitjà,
fa que els nens i nenes espectadors puguin conversar sovint
amb els personatges, que riguin i que plorin amb ells, que
amb ells passin "canguelis" i que els avisin dels
possibles perills, que parlin amb ells, que els preguntin
i que responguin a les seves preguntes. Els infants deixen
de ser espectadors per esdevenir participants en la història
que es representa o contertulians de la conversa que s'enceta.
Aquest és el poder d'atracció i d'identificació
que desperten els titelles, i que a l'escola pot ser-nos
molt útil.
ESTRUCTURA
I CONTINGUT DE L'EXPOSICIÓ
Si bé és
difícil ordenar les peces cedides segons les tècniques
de manipulació, ja que cada cop més aquestes
es barregen o complementen i s'adeqüen a necessitats
dramatúrgiques, l'exposició s'ha dividit en
quatre espais atenent només a la posició de
la seva manipulació en escena.
En el primer espai, hi han
els titelles que es mouen des de sota:
GUANT, MAROTTE, MUPPET, TIJA.
El segon agrupa els titelles
que s'accionen des de darrere:
SOBRE TAULA, INTERIOR i EXTERIOR DIRECTE, BUNRAKU, VENTRÍLOC,
etc...
El tercer presenta els titelles
que es manipulen des de sobre:
PUPO, MARIONETA.
I el quart els titelles que
s'animen a través de la projecció de la
seva ombra, transparència o silueta en una pantalla:
OMBRA.
PRIMER
ESPAI: TITELLES ANIMATS DES DE SOTA
|
1
nom: DAMA DE LA CORT. any i autores:
1994. CLOTILDE i MARTA ARANA. tècnica: GUANT.
espectacle: LA LLEGENDA D'OFERUS. companyia: ES CUCURUCUC
TITELLES. DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Titella
de guinyol. Cap fet amb pasta de paper i mans de roba
pintada. PETIT HISTORIAL: És una de les convidades
a la festa del Palau del Rei Més Poderós
de la Terra.
2 nom: CAPITÀ SENSEPOR.
any i autors: 1963. LLIBERT ALBIOL i JOSEP POSE. tècnica:
GUANT. espectacle: EL DRAC GARRANYIC-GARRANYAC. companyia:
TITELLES BABI. DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Titella
de guinyol, amb cap i mans tallats en fusta. PETIT
HISTORIAL: El capità Sensepor està amb
la companyia Titelles Babi des dels inicis. Mai ha
creat cap problema, menja poc i dorm molt. Encara
que tingui cara de pocs amics, és un bon noi.
3 nom: DRAC GARRANYIC-GARRANYAC.
any i autors: 1963. LLIBERT ALBIOL i JOSEP POSE. tècnica:
GUANT. espectacle: EL DRAC GARRANYIC-GARRANYAC. companyia:
TITELLES BABI. DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Cap
tallat en fusta i boca mòbil. PETIT HISTORIAL:
El Drac Garranyic-Garranyac va ser un personatge molt
popular i característic. El nom li ve del seu
tradicional crit: Garranyic-Garranyac! |
|
4
nom: EL REI BONDADÓS. any
i autor: 1960. DESCONEGUT. tècnica: GUANT.
espectacle: EL REI DE MERILÀNDIA. companyia:
CARME TERRADO. TEATRO GUIÑOL "LILÍ".
DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Fet en fusta. De
manipulació particular, els dits polze i petit
mouen els braços, mentre que l'índex
i mig mouen el cap, tenint plegat cap endins l'anular.
PETIT HISTORIAL: Exponent dels antics titellaires
de fira, que muntaven el seu teatre amb les atraccions
ambulants.
5 nom: MADÓ MARGALIDA.
any i autora: 1989. ASJA SCHALEKAMP. tècnica:
GUANT. espectacle: ELS TRES DIMONIS BOIETS. companyia:
TORNASSOL. DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Fet en
pasta de paper sobre motlle. Tubs de cartó
pels dits del manipulador, folrats amb gomaescuma.
PETIT HISTORIAL: Emprat a: En Patufet i Els Tres Dimonis
Boiets (Rondalla mallorquina). |
|
6
nom: PANXITO. any i autors: 1987.
RICARD ROCH i JAUME VERGÉS. tècnica:
GUANT TIPUS CATALÀ. espectacles: LES AVENTURES
D'EN PANXITO, FALTA CUINER i UN FANTASMA A CASA. companyia:
PUTXINEL·LIS VERGÉS. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: Per a mà dreta. Ànima
interior amb didales de fusta. Tallat en fusta de
til·ler. Pes total 580 grs. Pes de la talla
320 grs. PETIT HISTORIAL: Aquest titella és
la novena versió construïda d'en Panxito.
Personatge principal de la majoria d'obres dels Vergés
des de 1941.
7 nom: PERICO.
any i autor: 1998. SEBASTIÀ VERGÉS.
tècnica: GUANT TIPUS CATALÀ. espectacles:
85 OBRES DIFERENTS. companyia: PUTXINEL·LIS
VERGÉS. DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Per
a mà dreta. Ànima interior amb didales
de cuiro. Mans intercanviables. Ulls de vidre. Tallat
en fusta de til·ler. Pes total 750 grs. Pes
de la talla 500 grs. PETIT HISTORIAL: Rèplica
de l'original del segle XIX. Personatge principal
de totes les obres i rutines dels titelles catalans,
rep també el nom de Titella o Tranquil.
8 nom: CANOCA. any i autor:
1984. RICARD ROCH. tècnica: GUANT TIPUS CATALÀ.
espectacle: LA MURGA DELS BEN FETS i FESTA MAJOR.
companyia: PUTXINEL·LIS VERGÉS. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: Per a mà dreta. Ànima
interior amb didales de fusta. Tallat en fusta de
til·ler. PETIT HISTORIAL: Rèplica de
l'original de 1919. Director d'orquestrina a "La
Murga dels Ben Fets". |
|
9
nom: ACRÒBATES. any i autor:
1870. DESCONEGUT. tècnica: GUANT TIPUS CATALÀ.
espectacle: LA MURGA DELS BEN FETS i FESTA MAJOR.
companyia: PUTXINEL·LIS VERGÉS. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: Portor per a mà dreta amb ànima
interior amb didales de fusta i tallat en fusta de
til·ler. Superior de cos sencer, tallat en
fusta de til·ler. PETIT HISTORIAL: Aquesta
parella d'acròbates apareixien en les rutines
de diversos espectacles.
10 nom: EL
BATLLE. any i autors: 1992. EUDALD FERRÉ
i JORDI JUBANY. tècnica: GUANT TIPUS CATALÀ.
espectacle: ELS VALENTS RIDÍCULS. companyia:
PUTXINEL·LIS PA SUCAT. DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
Per ser manipulat amb qualsevol mà. Ànima
amb didales de cuir. Tallat en fusta de bedoll. PETIT
HISTORIAL: Es va estrenar com a titella el 25 de juny
de 1993, també ha participat en l'enregistrament
del vídeo "El titella tradicional català",
actualment en excedència. |
|
11
nom: MALLARGA. any i autor: 1976.
LLIBERT ALBIOL. tècnica: MAROTTE. espectacle:
CANÇONS I NINOTADES. companyia: TITELLES BABI.
DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Construït amb
cartró pedra sobre suport de fusta. PETIT HISTORIAL:
Aquest va ser el primer marotte usat per la companyia
i va tenir tant d'èxit que va esdevenir símbol
seu.
12 nom: NÀPIA.
any i autor: 1982. LLIBERT ALBIOL. tècnica:
MAROTTE. espectacle: CANÇONS I NINOTADES. companyia:
TITELLES BABI. DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Construït
amb cartró pedra sobre suport de fusta. PETIT
HISTORIAL: En el barret hi porta un mata-sogres que
s'infla a través d'un tub que té el
seu manipulador.
13 nom: AHMED.
any i autors: 1993. MANEL RICART i DOLORS VILADOMAT.
tècnica: MAROTTE. espectacle: CONTES SAHARAUIS.
companyia: TITELLES NAIP. DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
Construït amb cartró pedra sobre suport
de fusta. PETIT HISTORIAL: Estrenat en el 20è
aniversari de Titelles Naip. Amb la col·laboració
de l'Associació Catalana d'Amics del Poble
Saharaui. |
|
14
nom: PERE EL LLEIG. any i autors:
1994. ÀNGELS VALERO i JORDI REGOT. tècnica:
MAROTTE. espectacle: TALLER D'EN GEPPETTO. companyia:
TRAC-TRAC TEATRE. DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
Sense mecanització. Es manipula introduint
una mà dins del cap amb el dit polze a la mandíbula
per tal de moure la boca, l'altre mà s'introduirà
pel colze i es traurà per la bocamàniga
passant a ser part del titella. Fet amb làtex
LME, gomaescuma i roba. PETIT HISTORIAL: A Pere el
Lleig li agrada la mainada... dins la sopa.
15 nom: EL
PRESENTADOR. any i autor: 1986. BETO LANGIANI.
tècnica: MAROTTE. espectacle: UNA HISTÒRIA
DE DOS LLEONS,... companyia: MUNCHIS. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: Manipulat agafant la tija interior
amb una mà, mentre l'altre passa per la màniga,
esdevenint la mà del ninot. PETIT HISTORIAL:
Nascut a Buenos Aires, és presentador d'Una
història de dos lleons, En un racó i
Cap-i-cua. |
|
16
nom: ROSCO. any i autora: 1994. M.
ÀNGELS SOLER. tècnica: MUPPET. espectacle:
RATOTES I RATOLINS. companyia: L'ENSUMANASSOS. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: D'escuma folrat amb peluix. Boca moguda
des de dins i tija a la mà. Es pot bellugar
la cua per la base de l'esquena. PETIT HISTORIAL:
És un ratot què pertany a un dels diferents
nivells socials que apareixen a l'obra. Aquest viu
en un dels carrerons més ombrívols de
la ciutat on se les empesca totes per sobreviure i
fer-se'n l'amo.
17 nom: UN
DELS ULELE QUE NO TENEN TELE. any i autors:
1993. CREACIÓ COL·LECTIVA. tècnica:
TIJA. espectacle: QUIM-BAMBAS TORNA DE VIATGE. companyia:
PENGIM PENJAM. DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Amb
molla al coll per a donar mobilitat al cap. PETIT
HISTORIAL: Personatge estèticament inspirat
en la tradicional talla de fusta africana.
18 nom: ROBUSTIANA. any
i autors: 1982. DAVID LAÍN i PEP GOMEZ. tècnica:
TIJA. espectacle: HISTÒRIES I CABÒRIES.
companyia: L'ESTENEDOR TEATRE DE TITELLES. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: Boca mòbil i tiges a les mans.
Cap de cartró i escuma folrat de gasa. Pit
d'escuma folrat de gasa. Estructura del cos de fusta.
Mans de làmina de fusta. Cabell de corda de
cotó tenyida i destrenada. PETIT HISTORIAL:
Criada molt rondinaire que per norma li porta sempre
la contraria al Senyor Rei, fins que el convenç. |
SEGON ESPAI:
TITELLES ANIMATS PER DARRERA
|
19
nom: BALENA ELENA. any i autor: 1992
LLIBERT ALBIOL. tècnica: SOBRE TAULA. espectacle:
LA BALENA ELENA. companyia: TITELLES BABI. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: Fet amb gomaescuma i mogut directament
amb els dits. PETIT HISTORIAL: Aquesta és la
balena protagonista del conte.
20 nom: BUFAFOCS.
any i autora: 1995. TERESA CALAFELL. tècnica:
SOBRE TAULA. espectacle: BUFAFOCS!. companyia: NESSUN
DORMA. INGREDIENTS: 1 bol negre (de ca la Teresa),
1 ampolla (del carrer), 1 embut, 1 ulleres "tot
a 100", 1 escorredor (fireta de la filla de la
Marta) i 50 grs. draps (de netejar pinzells). SALSA:
Filferro, termofusible i pintura. ESPÈCIES:
23 gomets (de la Eugènia), cabell sintètic
(de la perruqueria "afro" de la Berta).
i 21 nom: BOMBOLLETA.
any i autora: 1995. MARTA ALEMANY. tècnica:
SOBRE TAULA. INGREDIENTS: 1 ampolla de detergent i
1 "motxo" ("tot a 100"), 1 sucrera
(restes d'un curset), 1 carmanyola (de la veïna),
2 trossos d'ouera (de Ca la Teresa), 3 lluentons blaus
(restes del Pelut), retall plàstic bombolles
(del carrer), 4 pams cinta vermella (d'un davantal
de la Marta), 1 cassoleta de paper (embolcall de madalena).
SALSA: Filferro, termofusible, goma elàstica
i pintura. ELABORACIÓ: Quan tots els ingredients
estan lligats obtindrem un ninot "tibat com un
rave". L'agafem amb una mà i l'altre la
remenem pel davant com si fos del ninot (aconsellable
canviar de mà de tant en tant). Pot servir-se
sobre una superfície plana, pels aires o al
darrera d'un cartó. Ha d'anar acompanyat de
la seva ombra, (El cuiner - titellaire).
22 nom: CORREDORS. any
i autors: 1994. CREACIÓ COL·LECTIVA.
tècnica: SOBRE TAULA. espectacle: POEMES VISUALS.
companyia: JORDI BERTRAN. |
|
i 23
nom: NEN I GOS. any i autors: 1994.
CREACIÓ COL·LECTIVA. tècnica:
SOBRE TAULA. DESCRIPCIÓ TÈCNICA: De
gomaescuma, amb tiges. PETIT HISTORIAL: Amb lletres
s'ha creat un univers ple de personatges, jocs, coreografies,
humor i accions dramàtiques, construint un
món excitant, inspirat en la poètica
de Joan Brossa.
24 nom: TIRANT
LO BLANC. any i autora: 1989. JOANA CLUSELLES.
tècnica: MIXTA. espectacle: TIRANT LO BLANC.
companyia: MARDUIX. DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
Fet en cartró sintètic i robes, quasi
de grandària natural, manipulat des de darrera
per la base del cap. La mà lliure del manipulador
anima el braç del titella i amb els peus passa
el mateix. PETIT HISTORIAL: Dóna vida el virtuós
cavaller. Les seves gestes el porten a recórrer
la Mediterrània per terra i per mar. |
|
25
nom: L'ERMITÀ. any i autors:
1994. CREACIÓ COL·LECTIVA. tècnica:
MIXTA. espectacle: EL SERPENT SAPIENT (faula medieval).
companyia: L'AVEXUTXU. DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
De cos sencer animat com si fos de guant i amb cames
articulades. El cap i les cames són fetes de
fusta i el cap i les mans de cartó. PETIT HISTORIAL:
Personatge extret del Llibre de les bèsties
d'en Ramon Llull.
26 nom: EN
PASQUAL. any i autors: 1989. BIEL PORCEL,
R. NAVARRO i R. POU. tècnica: MANIPULACIÓ
DIRECTE. espectacle: PASQUAL. companyia: BINIXIFLAT.
DESCRIPCIÓ TÈCNICA: De manipulació
directe sobre taula, portat per dues persones. Fet
en fibra de vidre i poliester, amb esquelet de fusta
i farcit d'escuma. PETIT HISTORIAL: En Pasqual és
un nen que es perd al bosc i es troba amb tots els
dolents de conte. |
|
27 nom:
SENSE NOM. any i autors: 1990. ALFRED
CASAS i L'ESTAQUIROT. tècnica: SOBRE TAULA
(BUNRAKU-PORTÉ). espectacle: BIÒTIC.
companyia: L'ESTAQUIROT. DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
De làtex i poliuretà flexible. PETIT
HISTORIAL: Pertany a Biòtic, espectacle de
teatre d'objectes cientificòmic-gestual, sense
paraules.
28 nom: BUFA.
any i autor: 1986. JOAN-ANDREU VALLVÉ. tècnica:
SOBRE TAULA. espectacle: BUFAIRONS. companyia: CENTRE
DE TITELLES DE LLEIDA. DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
Mogut des de darrere, per un sol manipulador. PETIT
HISTORIAL: Nena bufairona, per naturalesa banyuda
però d'ales tendres. Co-protagonista junt al
seu germà Buf.
i 29
nom: MANYÀ any i
autor: 1986. JOAN-ANDREU VALLVÉ. tècnica:
SOBRE TAULA. PETIT HISTORIAL: Ésser fantàstic
bufairó, adult, panxut i amb petites ales que
el capaciten per fer vols curts o salts molt llargs. |
|
30 nom:
SENSE NOM. any i autor: 1992. CREACIÓ
COL·LECTIVA. tècnica: BUNRAKU. espectacle:
POST TERTIUM DIEM. companyia: DEPARTAMENT DE TITELLES
I MARIONETES DE L'INSTITUT DEL TEATRE. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: Inspirat en la tècnica Bunraku,
fet amb materials de rebuig i animat per tres manipuladors.
PETIT HISTORIAL: Realitzat pels alumnes del 3r curs
de titelles a l'Institut del Teatre de Barcelona,
dirigits per Josep Maria Carbonell i Alfred Casas.
Basat en el Decameró de Bocaccio.
31 i 32 noms:
EN PINOTXO i EL CAP D'EN
PINOTXO. any i autor: 1991. ROMÀ MARTÍ.
tècnica: VENTRÍLOC-MARIONETA espectacle:
PINOTXO. companyia: BADABADOC. DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
Cap intercanviable, un amb ulls i boca mòbils
i l'altre amb el nas extensible. Cos, cames i braços
construïts en fusta i cap i peus fets en pasta
de paper pintada. PETIT HISTORIAL: Basat en el conte
de Collodi, amb adaptació d'en Romà,
hi participaven tres actors i diversos titelles de
fil i de guant. Fou el darrer que va construir i manipular
en Romà Martí. |
TERCER ESPAI: TITELLES
ANIMATS DES DE DALT
|
33
nom: GUERRER. any i autor: 1994.
VICENT ORTOLÀ. tècnica: PUPO. espectacle:
SITIATS. companyia: TEATRE DE LLOGUER. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: Titella de llauna inspirat en els
Pupi palermitans. PETIT HISTORIAL: Aquest és
un dels protagonistes de Sitiats, una història
intemporal sobre la guerra.
34 nom:
L'INVISIBLE TONET. any i autors: 1986. ESTER
PRIM i MIQUEL ALVAREZ. tècnica: PUPO AMB FILS.
espectacle: SOPA DE LLETRES. companyia: AQUILINOS.
DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Fet en tela metàl·lica,
material translúcid que suggereix la invisibilitat,
tot permetent seguir-lo. Els braços s'accionen
per fils. La tija és un tub d'alumini que mou
el cos i conté els fils de les cames. PETIT
HISTORIAL: Protagonista de l’adaptació
de contes de Gianni Rodari. Per un problema amb els
deures, en Tonet no vol anar a escola i desitja amb
ànsia tornar-se invisible; llavors entra en
acció aquest ninot, substituint el Tonet “visible”.
|
|
35
nom: SENYOR CORDILLS. any i autor:
1979. JOSEP MARIA PUJOL. tècnica: MARIONETA.
espectacle: SENYOR CORDILLS. companyia: FOC FOLLET.
DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Bola de fusta per
cap i corda de macramé per cos. Els fils van
cosits a un guant que serveix per moure el ninot.
PETIT HISTORIAL: Va participar en diferents espectacles
i programes de TVE, TVE-2 i TV3.
36 nom: EL
VELL DELS COLOMS. any i autor: 1983. CARLES
CAÑELLAS. tècnica: MARIONETA. espectacle:
NEGRE SOBRE NEGRE. companyia: ROCAMORA. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: De control horitzontal, catorze fils,
manipulada sobre taula, amb cortina de llum. PETIT
HISTORIAL: Vell que dóna de menjar als coloms
i que l'envolten fins fer-lo desaparèixer.
Quan se'n van, només en deixen el seu esquelet.
Negre Sobre Negre, Premi Fem Teatre 1986 de l'Ajuntament
de Barcelona, era evidentment un espectacle d'humor
negre per a adults. |
|
37
nom: MOWGLI. any i autor: 1993. JORDI
REGOT. tècnica: MARIONETA. espectacle: EL LLIBRE
DE LA SELVA. companyia: TRAC-TRAC TEATRE. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: Amb ulls i boca mòbils i dit
polze articulat per tal de subjectar i llençar
el bastó que vigila la serp blanca. Realitzat
amb fusta tallada i cartró pedra. PETIT HISTORIAL:
Envoltat dels companys descobrirà el valor
de l'amistat i la necessitat d'estar amb els seus.
38 nom: OT
EL BRUIXOT. any i autor: 1999. MANEL TIRADO.
tècnica: MARIONETA. companyia: NINUS TEATRE
DE MARIONETES. DESCRIPCIÓ TÈCNICA: De
control vertical amb 11 fils de lli trenat. Feta de
pi flandes i la testa de faig. PETIT HISTORIAL: Feta
inicialment per a l'espectacle Ot el Bruixot, està
actualment de vacances a la platja. |
|
39
nom: L'ARPISTA. any i autor: 1988.
SANTI ARNAL. tècnica: MARIONETA. espectacle:
PICCOLO, FORTE, PIANISSIMO. companyia: PER POC. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: De control vertical amb l'arpa integrada.
PETIT HISTORIAL: Va ser la segona marioneta construïda
per l'autor i la primera ja com a alumne d'en Harry
V.Tozer.
40 nom: BRUIXA.any
i autor: 1979. XAVIER LAFITA I PAGÈS. tècnica:
MARIONETA. espectacles: SABATERIES de PUIG I XINEL·LIS
i ANIMÀLIA 85 de TEATRE DE SAC. DESCRIPCIÓ
TÈCNICA: De control vertical, amb escombra
per volar. PETIT HISTORIAL: Aquesta bruixa, integrant
d'un trio, va participar en dos muntatges de dues
de les companyies on en Xavier va treballar. |
|
41
nom: JINETE DEL APOCALIPSIS. any
i autor: 1988. PEPE OTAL. tècnica: MARIONETA.
espectacle: EL APOCALIPSIS. companyia: GRUPO-TALLER
DE MARIONETAS. DESCRIPCIÓ TÈCNICA: De
doble control horitzontal autònom, un per al
cavall i un altre per a l'esquelet. PETIT HISTORIAL:
Aquest és un dels genets de l'apocalipsi, tocant
el timbal mentre cavalca. |
QUART ESPAI:
TITELLES ANIMATS EN UNA PANTALLA
|
42
i 43 noms: L'EMPERADOR i
PAPALLONA. any i autors: 1992.
CREACIÓ COL·LECTIVA. tècnica:
OMBRA. espectacle: EL ROSSINYOL. companyia: FRAMIS
VON PORAT. DESCRIPCIÓ TÈCNICA: Construïdes
en PVC negre i acetat transparent acolorat. PETIT
HISTORIAL: Personatges del conte d'en H.C. Andersen,
adaptat per la companyia. Estrenat al Festival de
Titelles de Barcelona del 92. Guardonat a la Mostra
de Titelles de la Vall d'Albaida 93.
44 nom: TRANSRREAL
EXPRÉS. any i autors: 1994. Fco.
JAVIER GARCIA i JOSEP VICENS. tècnica: OMBRA.
espectacle: ENTRE NEGRORS VEIG MIL CAMINS OBERTS.
companyia: AMADEUS. DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
Per a dos manipuladors. Feta amb PVC negre i acetat
transparent, lleugerament acolorat. En la xemeneia
s'hi aplica un llum que fa un altre efecte d'ombra.
PETIT HISTORIAL: Parteix d'un dibuix d'en Fco. Javier
Garcia. Apareix a l'inici i cap el final d'aquest
muntatge sobre J.V.Foix, en un simbolisme amb la
significació de la seva vida i obra. |
Nota: El
llistat de peces cedides pot variar ja que certs titelles
són encara d'ús en alguns espectacles i també
s'accepten encara noves cessions.
|
| 
|
|
